El 25 de març de 1911, a la fàbrica de confecció de camises Triangle Waist Co. va haver-hi un catastròfic incendi que va acabar amb la vida de més de 140 treballadores. La tragèdia es va agreujar degut a que els responsables de la fàbrica tenien tancades les portes de les escales i de les sortides dels edificis.
Hi ha molta literatura sobre quines van ser les causes, i sobre quines van ser les conseqüències. Però, el fet que ens pertoca avui és que aquesta tragèdia va marcar un abans i un després en la lluita per la igualtat de gènere. Aquesta tragèdia, que va posar de relleu les desigualtats laborals i civils de les dones en la societat, encara avui té una especial menció en les celebracions del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
El Dia Internacional de la Dona Treballadora, per desgràcia, no és un dia de celebració, és un dia de lluita. Tot i els avenços que hi ha hagut en matèria d’igualtat, la igualtat de gènere encara està molt lluny. Els sous de les dones son més baixos, menys oportunitats laborals, repartiment desigual de les tasques de la llar… A dia d’avui encara vivim en una societat estereotipada, on els nens son guerrers i les nenes princeses, i on el masclisme camina impunement entre nosaltres.
Es per això que aquest cartell, el que ha preparat l’Ajuntament de Calafell per a anunciar els actes del 8 de maig, està completament fora de lloc. ¿Com poden representar la lluita de les dones per aconseguir la igualtat dues dones en biquini fent la figura d’un cor? ¿Quina mena d’homenatge a la dona treballadora és aquest? Seria com si, en els actes de l’1 de maig, els cartells mostressin dos nois en banyador a la platja prenent el sol. No té cap mena de relació.
En una societat desigual, el que s’espera d’una administració pública que vetlla per la igualtat de gènere és que la imatge i la simbologia del 8 de març sigui per lloar la dona treballadora, i per commemorar la lluita de tantes dones per la igualtat. Siguem sincers, no ens esperàvem la imatge en blanc i negre d’una líder sindical amb el puny alçat, però es que això, precisament, se’n va a l’altre extrem. Mostrar dues dones en biquini, amb un cos perfecte segons els estereotips socials, somrients en una platja dibuixant la figura d’un cor amb els seus cossos, s’aproxima molt a la cosificació de la dona i als estereotips de la societat patriarcal, i s’allunya molt de la imatge de tantes dones lluitadores que han dedicat la seva vida, o fins i tot l’han perdut, per la igualtat de gènere.